Crec que aquest és el fi. Suposo que és definitiu.

Desapareixo del Somieu Mentre Pugueu.

Gràcies a tots els que m'heu fet costat, tots els que m'heu acompanya durant aquests dos anys.

Gràcies per totes les vostres visites i tots els vostres comentaris, que sempre conseguien fer-me pensar.

Ens tornarem a veure, suposo. Si no aquí en un altre lloc. No us perdré el rastre!

Fins a la pròxima.

TANCAT

Andrea

La vida et dona l’esquena. Els bons moments són gairebé inexistents.

No tens més remei, ho assumeixes i t'hi acostumes.

Però et tornes incapaç de reconèixer les bones oportunitats.

No te n'adones quan la vida et somriu i t'ofereix el moment perfecte.

O te n'adones, però tens por i, com sempre, no fas res.

Fas com si no te n’adonessis i deixes que passi.

No has pensat mai què fàcil seria la vida si deixessis de boicotejar-te?

Si sabessis buscar les oportunitats, o simplement esperar a que vinguin.

I quan vinguin, no deixar-les passar... i aprofitar-les.

Ja va sent hora de fer alguna cosa.

Escoltant: Silenci...

M’he comportat com una estúpida. No he sabut valorar tot el que heu fet i feu per mi. He fet i he dit coses de les que ara me’n penedeixo. I tot per tornar-vos una mica del mal que (no) m’heu fet. No era el que volia. Mai vaig voler fer-vos mal.

I crec que ja ha arribat el moment d’afrontar la situació. Com una persona adulta, com el que sóc encara que hagi renegat de ser-ho. Per això he de dir que sento haver fet tot el que he fet. Sento haver sigut tant repel·lent. Sento haver-me comportat d'aquesta manera. Sento de debò tot el que us he fet.

Espero que pugueu perdonar-me... I que m’ajudeu. Perquè no he sigut mai capaç de demanar ajuda, però la necessito, tant com us necessito a vosaltres. Us necessito més del que sembla, més del que dono a entendre. Perquè us estimo, més del que imagineu, més del que demostro. I estic disposada a canviar.

Ajudeu-me a tornar a ser qui era. Ajudeu-me, perquè jo sola no puc.

Andrea

M'estic fent tonta...

...

Sempre ho he sigut...

 Andrea

Cou

Perquè les ferides amb alcohol couen més...

 ...però es curen abans.

Escoltant: Ella, de Bebe

Restem immòbils, silenciosos, mirant amb els ulls tancats com la vida ens passa pel davant.

Deixem que s'escapin els moments, deixem que passi el temps

sense adonar-nos del que perdem.

I quan obrim els ulls, és tard.

El temps ha passat i ja no queda cap moment.

Tot allò que érem, tot allò que teníem i no vam voler mirar, ara s'ha perdut.

Obrim els ulls abans no sigui massa tard,

abans no estigui tot perdut.

Andrea

Escoltant: All The Same, de Sick Puppies (Free Hugs)

Ens agrada que ens escoltin.

Parlar i explicar els nostres problemes.

Saber trobar la persona que té les solucions.

Però no sempre és fàcil fer-ho.

De vegades no pots.

No saps que dir per començar a parlar.

Necessites ajuda, però ets incapaç de demanar-la.

No hi ha res que els altres puguin fer.

Tot depèn de tu.

 Sé que és complicat.

Sé que sóc complicada.

No será más duro para ti oír que para mi callar

Andrea

Escoltant: Todo sigue igual, d'Alejandro Sanz

Potser ho trobareu una estupidesa. Potser ho és. Però tinc ganes de fer-vos pensar.

És simple: només m'heu de respondre a una preguntat; el més complicat és fer-ho.

I la pregunta és:

Quin títol li posaries a la teva vida?

Pot ser una sola paraula, o un conjunt de paraules, l'única condició és una mica de "serietat" en la resposta.

Espero les vostres respostes! 

Escoltant: To be free, de Mike Oldfield

Un camina pels mateixos camins, cau en les mateixes pedres, s'aixeca i continua caminant...

pels mateixos camins, cau en les mateixes pedres, s'aixeca i continua caminant...

pels mateixos camins...

... 

No teniu la sensació de que la vida és un bucle?

Andrea

Escoltant: Quelqu'un m'a dit, de Carla Bruni

"Con la mano levantá, al pasado le digo adiós

y el futuro que vendrá dicen que pende de un hilo..."

Macaco

És dèbil i fràgil.

La nostra vida penja d'un fil.

Una mala jugada podria deixar-te fora del partit.

Vigila com jugues, pot ser l'últim cop.

Gràcies 

Per tot.

Per existir.

Per ser qui sou.

Per estar quan cal.

Pel bons moments.

Pels riures compartits.

Perquè sense vatros, res seria el mateix. 

Perquè feu que aquesta vida sigui una mica més fàcil.

Gràcies,

per ser els meus amics.

Us estimo!

 Andrea

No ho entenc. Ultimament em ronden idees pel cap. Em sobra la inspiració. Tinc intencions d'escriure...

Però quan m'assec i obro la pàgina, desapareixen totes, com per art de màgia, se'm treuen les ganes d'escriure.

I ja ho diuen Los Planetas: ¿Qué puedo hacer si no puedo hacer nada para acabar con algo que no acaba?

M'hauré de posar les piles!

Escoltant: Desorden, de Los Planetas

Qualsevol dilluns pot ser dissabte...

Com m'agradaria que tots els dies fóssin dissabte...

Andrea

Escoltant: Bee Gees - Saturday Night Fever

?

Tantes preguntes...

... i tant poques respostes!

Andrea

Escoltant: Con Tanto Héroe, de Melendi

Ploro amb els ulls secs perquè ja no em queden llàgrimes

S'han consumit de tant d'usar-les

Ara només queda melangia

I impotència

I decepció

I ràbia

I por

I..

Andrea

Escoltant: Ese ultimo momento. d'Alejandro Sanz

M'agradaven els dilluns...

Des d'avui els odio!

Com un gerro d'aigua freda...

Que no esperes

Que et cau a sobre

Estic absent

Fora de mi

  I les meves idees, de vacances

Vull evadir-me...

Escoltant: Johnny & Mary, de Placebo

No som més que simples equilibristes inexperts jugant a no caure, en aquest món que no s'està quiet...

Un mal pas i tot haurà acabat.

Som tant fràgils...

Andrea

¿Por qué soñar ya no es bonito ni feo?

¿Por qué va siendo lo ultimito, lo ultimito, lo ultimito que queda?

Andrea