M’he comportat com una estúpida. No he sabut valorar tot el que heu fet i feu per mi. He fet i he dit coses de les que ara me’n penedeixo. I tot per tornar-vos una mica del mal que (no) m’heu fet. No era el que volia. Mai vaig voler fer-vos mal.

I crec que ja ha arribat el moment d’afrontar la situació. Com una persona adulta, com el que sóc encara que hagi renegat de ser-ho. Per això he de dir que sento haver fet tot el que he fet. Sento haver sigut tant repel·lent. Sento haver-me comportat d'aquesta manera. Sento de debò tot el que us he fet.

Espero que pugueu perdonar-me... I que m’ajudeu. Perquè no he sigut mai capaç de demanar ajuda, però la necessito, tant com us necessito a vosaltres. Us necessito més del que sembla, més del que dono a entendre. Perquè us estimo, més del que imagineu, més del que demostro. I estic disposada a canviar.

Ajudeu-me a tornar a ser qui era. Ajudeu-me, perquè jo sola no puc.

Andrea