La vida et dona l’esquena. Els bons moments són gairebé inexistents.

No tens més remei, ho assumeixes i t'hi acostumes.

Però et tornes incapaç de reconèixer les bones oportunitats.

No te n'adones quan la vida et somriu i t'ofereix el moment perfecte.

O te n'adones, però tens por i, com sempre, no fas res.

Fas com si no te n’adonessis i deixes que passi.

No has pensat mai què fàcil seria la vida si deixessis de boicotejar-te?

Si sabessis buscar les oportunitats, o simplement esperar a que vinguin.

I quan vinguin, no deixar-les passar... i aprofitar-les.

Ja va sent hora de fer alguna cosa.

Escoltant: Silenci...